En l'últim tram del seu exili polític (1960-1971), Teresa Pàmies va residir a París, al barri immigrant de Gennevilliers. Això li va permetre observar des d'una privilegiada primera fila l'esclat del maig francès del 68: anava a La Sorbona a veure com s'organitzaven els estudiants, assistia a col·loquis i xerrades, i seguia amb atenció les notícies que en donava la ràdio.
Pàmies plasmà tots aquells esdeveniments i les seves impressions en un diari que escrigué de l'11 de maig al 2 de juliol d'aquell any; i el publicà set anys més tard, quan ja s'havia instal·lat definitivament a Catalunya.
