El vellet gentil i pulcre que viu de manera discreta a l'Eixample barcelonès resultarà ser un antic col·laborador nazi, pervertit, sàdic i criminal. Teresa Pàmies el retrata admirablement, acostant-s'hi a través d'un seguit de personatges. Alguns d'ells només veuen una cara de la moneda: el vellet educat, elegant i independent que no crea problemes al veïnat. D'altres descobreixen amb horror el seu passat bàrbar i el seu present delictiu sota l'aparença de jubilat íntegre.
Per la novel·la hi desfilen els horrors, misèries i injusticies de la guerra (in)civil i de la mundial. Ens mostra com, un cop acabat tot plegat, botxins alemanys i italians es refugien a l'Espanya franquista, que fa els ulls grossos, els deixa campar tranquil·lament i consenteix els seus negocis tèrbols. Ben vestits i clenxinats, impecablement educats i amb les butxaques plenes, es barregen entre la població aixecant poques sospites.
