Cròniques de nàufrags
 |
|
|
Teresa Pàmies aprofita les cartes que li envien diversos lectors —més dones que homes— per elaborar un testimoni variat sobre les conseqüències que la guerra civil va tenir per als perdedors i com aquests afronten els rigors de la postguerra. En una conferència que l'autora va fer a l'Ateneu Barcelonès el gener de 1978, va parlar de quina era la seva intenció en escriure Cròniques de nàufrags: "He volgut donar la paraula als meus lectors, però no perquè opinin sobre els meus llibres —seria una mica pretensiós fer un llibre amb cartes de lectors que elogien la meva obra—, sinó perquè parlin de com va transcórrer la seva vida mentre jo era a l'exili. És a dir, he volgut començar a reconstruir la crònica de la postguerra, d'aquells vençuts que es van haver de quedar, de com han sobreviscut (que no va ser gens fàcil) i de com, malgrat tot, no s'han envilit, que és el que hagués volgut el franquisme. Cada una d'aquestes cartes podria donar lloc a un llibre, perquè cada persona podria omplir un llibre amb la seva vida, però per a mi ha estat una manera de comunicar-me amb els milers de lectors que he arribat a fer a Catalunya." Al capítol IX del llibre hi trobem les cartes que va rebre de Cassandra Mestre Ferrando (germana de Numen Mestre, jove militant del PSUC que fou assassinat al Camp de la Bóta l'any 1949). Es dóna la circumstància que Cassandra Mestre va morir només vuit dies abans que Teresa Pàmies. |
|