Discursos testimonials en la literatura catalana recent

   
Discursos testimonials en la literatura catalana recent: Montserrat Roig i Teresa Pàmies. 
   

Autora: Mercè Picornell Belenguer

Edicions de l'Abadia de Montserrat, 2002

Pàgines: 254

Format: 130 x 190 mm

Montserrat Roig i Teresa Pàmies han conreat un tipus de gènere literari que podem qualificar de "testimonial"; és a dir, una escriptura de memòries en la que hi trobem autobiografies, entrevistes, relats col·lectius, cròniques novel·lades, etc. que s'ubiquen en aquest espai doblement fronterer entre la ficció i la no ficció, entre la literatura i la història.

Resulta entranyable trobar un llibre dedicat conjunta-ment a l'estudi de l'obra d'aquestes dues escriptores catalanes, ja desaparegudes, que no es professaven massa simpatia, tal com reconeixia obertament la pròpia Pàmies en un article publicat l'any 2001 a la revista Sant Andreu de cap a peus, amb motiu de la commemoriació del 10è aniversari de la mort de Roig:

    
"Entre nosaltres, Montserrat Roig, no hi hagué bon rotllo,
com es diu ara, però ens uniren afinitats més substancials
que una simpatia mútua. Ningú no està obligat a ser
simpàtic als altres, ni érem de les que aparenten el que
no senten. En la sinceritat es basava la nostra relació, que
començà el 23 d'abril de 1971, dia del llibre, a l'Àncora i
Delfin de la Diagonal [...]".