Antologia dels articles periodístics que Teresa Pàmies va escriure entre 1936 i 1939, i que foren publicats a diferents periòdics com Juliol, Treball, La Rambla, Frente Rojo o Las Noticias.
Durant la presentació d'aquest llibre (17/maig/2005, a la llibreria Catalònia de Barcelona), TP va explicar que els articles que contenia no s'havien 'retocat' ni 'maquillat', malgrat que l'enrojolaven algunes de les enfervorides opinions que va manifestar en aquella època (recordem que encara no tenia vint anys quan les va escriure). Però ella volia que aquest recull d'articles complís la funció de reflectir fidelment una etapa històrica i, per això, ara calia presentar-los tal com s'havien publicat setanta anys enrere (amb les oportunes correccions ortotipogràfiques, això sí).
Transcrivim unes paraules que va dir la pròpia Teresa durant aquella presentació:
"En aquest llibre hi hem inclòs un article que em fa molta vergonya, perquè és estalinista. El vaig escriure quan era
directora de la revista Juliol. A Moscou s'havia obert un
procés contra els trosquistes i se'n van carregar molts.
Després s'ha sabut que tota aquella gent era innocent.
Veieu a on pot conduir la incondicionalitat? Sobre aquell
procés jo vaig escriure: "Això és el que hauríem de fer
a Catalunya amb la gent del POUM". Aquesta classe
d'aberracions van contribuir a que els republicans perdéssim
la guerra. Hagués pogut no incloure aquest article en el llibre,
però vaig pensar que no me n'havia d'amagar. L'havia escrit
als dinou anys, i escrit estava. N'hem d'aprendre la lliçó i crec
que l'hem aprés."
En el llibre també hi trobem algunes cartes que Teresa Pàmies va enviar al seu germà Pau l'any 1938 des dels Estats Units, país que va recorrer durant tres mesos per assistir al II Congrés Mundial de la Joventut per la Pau en qualitat de representant de les JSUC. Són cartes que evidencien l'empenta i les inquietuts d'una infatigable Pàmies als dinou anys.
