Sovint la nostra societat desestima el valor de les persones grans, ignora la prudència, el seny i l'experiència adquirits amb els anys. S'equipara, erròniament, el pas del temps amb el deteriorament de les qualitats humanes més valuoses.
Teresa Pàmies qüestiona molts tòpics sobre l'envelliment, defugint tant la falsa idealització de la tercera edat com el fatalisme biològic, i desemmascara els falsos prejudicis amb que sovint tractem els vells, convençuda que l'edat cronològica no sempre coincideix amb l'edat biològica, ni és la vellesa un pendent que tothom baixi a la mateixa velocitat. L'aventura d'envellir és individual, com l'estil de vida de cada persona, escollit en funció del gust, les necessitats, l'ambient de l'entorn i les amistats estables o efímeres. La vellesa no és una qüestió d'anys, però sí d'estat d'ànim.
D'envellir, se n'aprèn, ens diu Teresa Pàmies; i desitja als més joves que arribin a vells sense passar per la decrepitud.
