|
"En dues ocasions he estiuejat a la Vall d'Aran. La primera fou una experiència inquietant i enriquidora alhora, per les peripècies ocorregudes i els paranys que se'n dimanaren. Sóc matinera i afeccionada a caminar per dreceres desconegudes. Anava sola i tenia seixanta anys. Vaig fer extravagàncies, però, a certa edat, l'extravagància és una manera de plantar cara al temps".
Amb aquestes paraules comença aquest atípic llibre de viatges que consta de deu narracions que tenen com a escenari algun poblet de l'Alt, Baix o Mig Aran i en el què l'autora ens delecta explicant-nos trobades i converses amb la gent que va conèixer en les seves excursions diàries per aquells indrets durant l'estiu de 1982.
|
