Quan érem refugiats
Quan érem refugiats |
|
També s'hi inclouen diverses cartes que la Teresa va rebre a propòsit de la publicació de Quan érem capitans, escrites per antigues companyes de generació i de partit, que van viure els anys de postguerra d'una forma molt diferent a com Pàmies els descriu en els seus llibres. "Es tracta d'una autèntica literatura d'humiliats. Són noies —ara ja dones— que veieren desfeta llur vida sense cap mena de grandesa. Al contrari. Obligades a renunciar a tot allò que mogué la seva jovenesa s'hagueren d'empassar, en un silenci vergonyós, la humiliació de la derrota, "agenollar-se, renegar dels seus ideals, arrupir-se ben arrupides i callar, i dir mentides durant anys i anys". Aquestes cartes ens enfronten de debò amb un problema terrible, patètic: el dolor, el rancor acumulat en el cor de tanta gent que no ha pogut refer la seva vida personal i que veu impossible la reconciliació". (1)
Presència, 17-05-1975, pàg. 29.
|
Diferents portades d'aquest llibre:
1975 | 2017 |
Notícies i articles a la premsa: |