Una parella de sexagenaris –la pròpia autora i el seu company– passen les vacances de l'estiu de 1978 a l'Alt aragó. Pàmies descriu els paisatges i la gent d'aquella terra amb un punt d'humor, sarcasme i tendresa, i complementa la narració amb interessants dades històriques.
Es tracta d'un llibre ben diferent al que fins aleshores tenia acostumats els seus lectors, ja que en aquesta ocasió no parla de temes polítics, ni de la guerra, ni de l'exili. Serà el primer llibre d'una sèrie del gènere de viatges.